Tornem-hi i punt final

Tornem-hi, però ja és l’última vegada, perquè n’estic fins al capdamunt. Al senyor Xavier Vendrell no l’han absolt de res perquè no l’han jutjat. El fiscal Mena no ha trobat proves que l’incriminessin en un delicte, però que no t’incriminin en un delicte no vol dir que el que s’ha fet i no s’ha rectificat –hi ha víctimes no rescabalades– no estigui mal fet, molt mal fet. Diuen que rectificaran alguna «disfunció», però el fet és que hi ha coses que podien haver rectificat ja i no ho han fet, i no els costava gaire fer-ho. I ara resulta que ERC s’empara en lleis espanyoles i en fiscals espanyols per dir que «queda provada» la seva innocència? I hi ha gent que et parla d’una manera com si el fiscal Mena hagués beatificat el senyor Xavier Vendrell després de comprovar una per una totes les acusacions. Si us plau. El senyor Mena no ha comprovat res i li ha anat bé no aprofundir gaire en l’assumpte –més enllà de dir que el sistema era «intrínsecament pervers», que deunidó–, d’una banda perquè s’ha trobat potser un cert mutisme en alguna de la gent afectada, que són per damunt de tot patriotes i no volen fer més mal del compte servint-se de lleis, jutges i fiscals espanyols, i de l’altra potser perquè si condemna Vendrell de retruc condemna el president Maragall, que el va fer conseller quan tot això ja era vox populi. I Mena, amb el prestigi dels socialistes, potser no hi vol jugar. I punt. I potser és veritat que no hi ha delicte segons el Codi penal espanyol, a mi m’és igual. Hi ha coses que no s’han de fer, ho diguin les lleis de Madrid o no ho diguin.

El senyor Vendrell no ha comès delictes, diu el fiscal. Molt bé. El senyor Julián Muñoz també va ser absolt ahir –i aquest sí, ha estat absolt després d’un judici– d’una de les acusacions que hi havia contra ell per unes requalificacions urbanístiques que va fer en la inoblidable Marbella, quan n’era alcalde. L’han absolt per manca de proves. Molt bé també. Això és la justícia espanyola. Els partidaris dels senyors Vendrell i Muñoz estan d’enhorabona.

I tot això no posa en qüestió el sistema de finançament d’ERC, que és el més transparent i el més bo que hi ha... sempre que les quotes i les aportacions siguin estrictament voluntàries i sempre que d’aquestes quotes no depengui el lloc de treball que ja tenies d’abans.

I, com deia, no penso tornar a tocar el tema. Qui no entengui aquestes raons vol dir que no les vol entendre. Qui m’acusi de no se sap quines connivències, vol dir que ha perdut el sentit de la realitat. Això va començar com una crítica molt ben intencionada i n’hi ha que no han parat d’insistir demanant-me que rectifiqués. He rellegit tot el que he escrit sobre l’assumpte i crec que no haig de canviar-hi ni una coma. És ERC qui ha de rectificar. Si no ho fan, la bola, que continuarà creixent, els perjudicarà només a ells. Començant per les eleccions pròximes. Perquè el boca a orella funciona, ja ho crec que funciona. I no sóc jo qui hi posat en marxa el mecanisme, jo només faig de corretja de transmissió de moviments que provenen de dins la màquina.

Jo no us vaig votar, però hi ha un munt de gent a la qual heu esguerrat tota mena d’esperances. La segona experiència postfranquista d’ERC en càrrecs d’entitat supramunicipal i mireu com acaba, que Ernest Benach és l’unic que sap on és i què vol dir tenir una responsabilitat institucional. Heribert Barrera i fins i tot Joan Hortalà ho van fer força més bé, sens dubte, que vosaltres. Creguts, més que creguts!


(Busquen pis)
(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)