Diari de campanya (X): Espantat

Vinc ara de votar i estic una mica espantat perquè davant meu he vist dues persones, un senyor i una estona després una senyora, que agafaven tan tranquils la papereta dels pallassos i la ficaven dins del sobre per anar a votar. Són les dues úniques persones que he vist que agafaven paperetes, i no anaven juntes. Jo, com faig sempre, n'estava agafant una de cada, excepte la dels pallassos i la d’uns altres similars que no recordo com es diuen, i de la meva, dissimulant, n’he agafat dues –tot i que jo crec que no em mirava ningú. Si no ho fas d’aquesta manera, el vot no és secret. I hauria de ser fàcil que el vot fos secret, perquè ho diu la llei. En fi, encara ho tenen més pelut per votar secretament els que voten en blanc. De fet és impossible: si votes en blanc –sobre buit– el vot no és secret.

No m’hauria d’espantar per haver vist dos votants dels pallassos perquè són gent que normalment deu votar PP o PSOE, i ja em va bé que aquests dos partits perdin vots. Però el suc que aquesta gent pot traure de la situació si aconsegueixen representants, encara que només fos un escó, serà per amagar-se una temporada. Els complexos que els entraran als altres, no vull ni pensar-hi...!

És curiós com t’afecten les experiències pròpies, fins al punt que et poden fer perdre el món de vista. A les darreres eleccions vaig veure –entre molts votants de diversos col·legis– mitja dotzena de persones que agafaven la papereta dels Escons insubmisos. I em vaig emocionar, tu diràs.


Diari de campanya (I): Com passen de nosaltres
Diari de campanya (II): Goebbels reloaded
Diari de campanya (III): Anem traient el cap
Diari de campanya (IV): El concepte «agafats pels ous»
Diari de campanya (V): Desenganyem-nos, a Catalunya manen el PSOE i el PP
Diari de campanya (VI): Les enquestes
Diari de campanya (VII): Els absents
Diari de campanya (VIII): La porra del pernil
Diari de campanya (IX): Rectificació


(Busquen pis)
(Per què El vigilant del far?)
(Per què no hi ha comentaris al bloc?)