dimecres, 29 d’abril de 2009

De Mallorca a l’Alguer

per Maria de la Pau Janer

Heu escoltat la cançó de Maria del Mar Bonet Des de Mallorca a l’Alguer? Jo l’he escoltat moltes vegades. Vaig néixer a Mallorca i somniava amb l’Alguer, un lloc que sabia voltat de mar. Un lloc on es parlava amb les paraules que estim, on es deien els mots que són també els meus mots. Per això l’Alguer tenia una certa dimensió màgica, un punt de misteri grat. Fa anys, vaig viatjar-hi. Era un viatge que empreníem un grup d’amics, amb ganes de descobrir aquella terra germana. Em seduïren els colors de l’Alguer real, i vaig perseguir-hi les meves paraules.

A vegades, trobar-les no era senzill. El català també a l’Alguer ha estat víctima de la indiferència i de l’oblit. Vaig sentir parlar català sobretot als vells. Els joves que en sabien no volien parlar-lo. Els feia vergonya adreçar-se a nosaltres amb les paraules comunes. Era una situació trista, que em va saber greu.

M’alegra l’anunci de la posada en marxa per al curs vinent de la primera escola de l’Alguer que farà immersió lingüística en català. Es diu La Costura i té com a objectiu “aconseguir una escola en la llengua minoritària que prestigiï aquesta llengua i que serveixi de model per a altres escoles”. La meta és clara i resulta clau: només des del prestigi una llengua assoleix la normalitat. Quan els parlants d’aquesta llengua s’avergonyeixen d’emprar-la, ha començat el seu camí de destrucció.

(Avui 20 juliol 2004)