dimecres, 29 d’abril del 2009

El Consell d’Europa renya Espanya per no protegir el català

La controvèrsia que desferma a l’estat espanyol la immersió lingüística en català que se suposa que fan les escoles de Catalunya es veu molt diferent en alguns indrets de fora de les fronteres del nacionalisme castellà. El Consell d’Europa, que aplega 47 països i ha de vetllar pel compliment del Conveni europeu dels drets humans, ha emès un informe en què renya Espanya per no protegir ni difondre de manera suficient les diverses llengües minoritàries de l’estat.

El document, que inclou les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell, format pels titulars d’Afers Exteriors dels 47 països, diu que «la majoria de la població castellanoparlant és poc conscient de la realitat d’Espanya com a país multilingüe», i critica els mitjans de comunicació perquè «gairebé no presten atenció a aquesta diversitat».

Tot i que el Consell reconeix al govern estatal espanyol la seva col·laboració en la realització de l’informe, critica l’escletxa que hi ha entre els compromisos adquirits per Espanya i el nivell de protecció que en la pràctica l’estat ofereix a les llengües minoritàries. Per exemple, denuncia les dificultats que troben els ciutadans per accedir en una llengua cooficial (no la castellana) als procediments judicials i a l’Administració estatal. En aquest sentit, denuncia que el personal que treballa a les comunitats autònomes i que utilitza la llengua pròpia del lloc és «limitat i numèricament poc important». El mateix passa en empreses estatals com Correos o Renfe.

En el cas del català, el Consell reclama que «hauria de quedar clar» que les autoritats judicials penals, civils i administratives de Catalunya han de dur a terme d’ofici els procediments en català, o almenys a petició d’una de les parts. Aquest organisme europeu manifesta el seu desig que el nou Estatut d’autonomia augmenti l’ús del català en la vida pública, i lloa la creació de les oficines de garanties lingüístiques i també les mesures per promocionar aquesta llengua amb incentius econòmics.

És a dir, mentre els partits polítics que s’autoanomenen «nacionals» –les forces nacionalistes espanyoles que no reconeixen mai que són nacionalistes– es mobilitzen contra les polítiques d’immersió lingüística, el Consell d’Europa no sols no es posa al costat de l’estat, sinó que determina que la defensa de la llengua catalana (i basca, i gallega) no compta amb prou mesures de suport. L’informe, per exemple, critica que a la majoria de comunitats autònomes de l’estat l’ensenyament és o bé monolingüe castellà o bé, en algunes comunitats, bilingüe, i aconsella que les autonomies amb llengua pròpia tinguin un sistema de «plena immersió» en aquesta llengua, per contrarestar la pressió de la llengua estatal, que té molts mecanismes per imposar-se a la ciutadania. Només a Catalunya aquesta immersió és més o menys real, tot i que no arribi al 100% de l'alumnat ni sigui 100% en català.

El Consell elogia la política de la Generalitat de Catalunya d’intentar convertir el català en la llengua pròpia del sistema educatiu, i renya Espanya per intentar impedir-la amb determinats recursos en què vol fer prevaldre el seu poder polític. Alhora, l’informe europeu reclama al País Valencià que elabori un model educatiu essencialment en valencià per a tots els nivells d’ensenyament, i qualifica de «preocupant» el cas de les Illes Balears, on s’ha aprovat un decret per a l’educació «trilingüe» que, en realitat, col·loca la llengua pròpia de les illes en una posició secundària.

És, doncs, un informe polèmic i sorprenent, que fa paleses les contradiccions entre les disposicions de la Carta europea de les llengües regionals (en vigor a Espanya des del 2001, signada pel govern del senyor Aznar) i l’ús polític que els partits nacionalistes castellans han volgut fer de tot el que fa referència a matèria lingüística. Cal recordar, diu l’informe del Consell d’Europa, que la Constitució espanyola es limita a establir el castellà com a llengua oficial de l’estat, però alhora afirma que les altres llengües seran objecte «d’especial respecte i protecció», una obligació que l’estat, fins ara, no ha complert mai. L’estat ni tan sols respecta el que estableixen els estatuts d’autonomia sobre la protecció de la llengua pròpia, que hauria de ser el primer pas –no l’únic– per fer realitat el mandat constitucional que tant diuen observar els partits espanyolistes quan parlen d’altres qüestions.

(Resum de premsa, 12 desembre 2008)