Tortosí o valencià septentrional

per Josep Saborit

El tema de la divisió dels dialectes valencians és realment més complexa del que sembla. Segons crec, la divisió proposada darrerament pel benassalenc Andreu Beltran Saragossà (i defesa també per Jordi Colomina) trenca un poc la terminologia de Lluís Gimeno Betí. Gimeno Betí parla de "tortosí" a tota la zona del nord del PV on hi ha -o a la primera persona "jo penso", cau la -r "canta(r)" i existix desafricació del fonema /d3/ intervocàlic: méi3e o mé3e. La franja estreta fronterera entre el PV i Catalunya on hi ha l'imperfet de subjuntiu "anés" i un manteniment ferm de la /d/ en "vegada" és considerada part del "tortosí septentrional". Per a Andreu Beltran, i també per a mi, el que hi ha entre les terres de l'Ebre fins -aproximadament- Torreblanca és una zona de transició entre el nord-occidental i el valencià.

El tortosí és més una àrea de transició que un dialecte concret, hi ha barreja de trets valencians i nord-occidentals, però no una zona dialectal massa característica i estable. La quantitat d'isoglosses que hi ha a esta zona del nord del PV i del sud de Catalunya vindrien a confirmar esta visió del tortosí com a dialecte de transició entre dos grups dialectals principals: valencià i nord-occidental. Jo crec que el "tortosí meridional" és més justament "valencià septentrional", o siga, una àrea amb característiques tortosines però més afí al valencià, mentre que eixa franja estreta a què feia referència on fan "anés", "vegaDa" (amb d conservada) podria ser considerada més pròpiament "tortosí". I este "tortosí" hauria de ser definit com el dialecte del grup nord-occidental de transició cap al valencià i per això característic dins l'àrea nord-occidental.

Migjorn 27 setembre 2003