Tortosa, cruïlla dels països catalans

per Rafael Castellanos i Llorenç

Tortosa ha estat considerada sovint com una ciutat situada a l'extrem sud de Catalunya i, des d'aquest punt de vista, es podria dir que la seva situació és excèntrica a Catalunya, però la perspectiva canvia completament si la considerem inserida en el context dels Països Catalans, l'àrea lingüística i cultural de la llengua catalana.

En aquest context, Tortosa ja no és el sud, ja no és excèntrica, sinó que es troba situada estratègicament al bell mig de l'àrea lingüística catalana. Tortosa, i amb ella totes les Terres de l'Ebre, són el pont entre les comarques centrals del Principat de Catalunya, el País Valencià i la Franja de Ponent.

Per la seva situació geogràfica, Tortosa és de manera natural la capital de les Terres de l'Ebre i també exerceix la capitalitat per les comarques més pròximes de la Franja de Ponent, com és ara la comarca del Matarranya i poblacions de les comarques limítrofes del País Valencià, com el Maestrat i els Ports. Aquesta funció de pont té una tradició administrativa important en el bisbat de Tortosa que durant segles s'ha estès més enllà dels límits territorials del Principat de Catalunya cap al nord del País Valencià i la Franja de Ponent.

Pel fet de ser una ciutat central dels territoris de llengua catalana, la FOLC (Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana), federació que aplega organitzacions que treballen per la llengua d'arreu dels Països Catalans, l'ha escollida per a establir-hi la seva seu. Equidistant de Barcelona i València, de Perpinyà i d'Alacant, i no lluny de Vall-de-roures i Calaceit, té el gran avantatge d'afavorir els contactes entre les organitzacions del nord, del sud i de ponent i té, a més, la significació de projectar una imatge més centrada del nostre domini lingüístic.

D'altra banda, lingüísticament els parlars de l'Ebre pertanyen al català occidental, al mateix grup que els parlars valencians. Tortosa i les Terres de l'Ebre amb la seva acusada personalitat són també un pont lingüístic per al País Valencià. La difusió dels parlars occidentals del Principat de Catalunya (vegueries de les Terres de l'Ebre, de Lleida i del Pirineu) des dels mitjans de comunicació amb seu a l'àrea de Barcelona seria un bon antídot contra les temptacions secessionistes d'alguns sectors valencians. Molts trets que diferencien el tortosí del parlar barceloní són comuns amb molts parlars valencians.

Hi podríem afegir d'altres raons històriques i culturals: permanència musulmana més prolongada, estructures de poblament semblants, economia eminentment agrària fins fa pocs anys amb sorgiment accelerat de les indústries transformadores de base tradicional, folklore diferenciat del que s'ha volgut simplificar com a representatiu català, etc.; trets que diferencien les Terres de l'Ebre de la Catalunya central i que l'acosten a moltes zones del País Valencià. Tortosa i les Terres de l'Ebre són de fet una veritable cruïlla dels Països Catalans.

La FOLC ha decidit constituir-se a Tortosa […] i establir-hi la seva seu perquè ha considerat que era el lloc idoni i també per la voluntat de poder contribuir a impulsar aquesta ciutat com a capital cultural dels Països Catalans. L'Ajuntament de Tortosa ha entès la importància que pot tenir aquesta capitalitat per la ciutat i ha donat tota mena de facilitats a l'establiment de la FOLC, fet que agraïm molt sincerament.

D'ara endavant caldrà treballar per impulsar aquestes potencialitats organitzant activitats que interessin a tot l'àmbit lingüístic català. La FOLC ja es proposa organitzar la propera tardor, juntament amb d'altres actors igualment interessats, unes Jornades a Tortosa sobre el Mercat Cultural Català, un mercat que compartim tots els parlants de la mateixa llengua.

Rafael Castellanos i Llorenç és membre de l'Associació per la Llengua i del secretariat de la CFOLC
La Veu de l'Ebre (15-04-2005)