dimecres, 29 d’abril del 2009

El territori del tortosí

per Joan Mascarell

Com és lògic, com més gran és l'espai que volem que abrace el tortosí, més isoglosses hi haurà. Si al tortosí li fem incloure els parlars de la Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Matarranya, Alt i Baix Maestrat i Ports...és evident que ens trobem amb diferències importantíssimes: lo/el; cantés/cantara; ell pensa/ell pense; portaR-lo/porta'l/porta-lo; este-aquell/este-eixe-aquell; les "d" intervocàliques, etc. Si el tortosí és Baix Ebre i Montsià amb parlars de trancisió a nord, sud i oest, ens trobem amb un parlar prou homogeni, molt valencianitzant al sud del Montsià (especialment Alcanar).

Si som capaços de dividir una llengua en dialectes hem de saber què és un dialecte. Per cert, què és un dialecte? Em sembla més una abstracció funcional i operativa per a treballar que una realitat inqüestionable. Si per a definir un dialecte és bàsica la presència d'un centre i unes perifèries de trancisió que reben influència d'altres centres, sembla que el més lògic és que anomenem els dialectes amb el nom d'aquest centre: alacantí, tarragoní, castellonenc, etc. És clar que, llavors, haurem de poder demostrar que els trets lingüístics d'aquesta àrea s'emanen des de la influència d'aquest centre. És a dir: ¿si a Vinaròs diuen "cantés" és per la influència de Tortosa i si a Benicarló diuen "cantara" és per influència de Castelló? ¿Si a Arnes (Terra Alta) diuen "cantara" és per la influència de Morella, Benicarló o Castelló? Em temo que és molt difícil provar tot això. Potser el centre-perifèria no siga l'únic criteri (i, fins i tot, no el decisiu) per a parlar d'un dialecte.

Si ens basem en centres d'influència, en casos com el tortosí ens trobem amb dificultats. És indubtable que entre Lleida i Castelló hi va haver fins fa relativament poc la influència d'un centre que era Tortosa. Tan evident com que ara això no existeix: Tortosa-centre s'ha difuminat fins a desaperèixer. És evident que el tortosí en sentit lax es valencianitza a mesura que anem al sud i es lleidatanitza a mesura que anem cap al nord (T. Alta-Ribera). Això passaria també si Tortosa fos centre d'aquest territori, però en la situació actual s'ha accentuat. M'agradaria poder-ho constatar amb un estudi seriós, però tinc la impressió (i alguna dada) que fa un parell de segles l'homeogeneïtat d'aquests territoris era molt més gran per la presència d'un centre clar. Això no vol dir que tots parlessen com ara a Tortosa i que s'hagen separat!: a Tortosa fins fa no res es deia "eixe", "ací" "eixir" , per exemple.

Per cert, em sembla que posar en dialectes diferents Vinaròs i Benicarló és una mica arriscat. L'imperfet de subjuntiu és important, però hi ha molts altres fenòmens a tenir en compte igualment importants. Crec que l'article masculí, la primera p. del p. indicatiu, etc. són tant o més importants. Molts trets "valencians", a més, "pugen" al Matarranya i s'introdueixen a la Terra Alta: parlo dels imp. del subj. "cantara"... entre altres. Fins i tot, si mirem el conjunt, podríem dir que alguns d'aquests trets connecten el nord del PV amb la Terra Alta i aquesta amb Lleida, mentre que Tortosa esdevé una illa "valencianitzant": "ell pense" és Terra Alta, Matarranya, nord del PV fins molt avall, mentre que Tortosa-Amposta és "pensa" (i una mica més al sud "pensE", fenomen fonètic també de més al nord i més al sud). La parla de Vall-de-roures té molt més de morellana que de tortosina, i la morellana té molt més de "valenciana" que la de Vinaròs... i la de Vinaròs-Alcanar té molt més de valenciana que la d'Amposta.

Però això passa arreu: el "tarragoní" és "barcelonitza" cap al nord i es difumina amb l'occidental lleidatà amb algun tortosinisme cap al Priorat i lleidatà pur i dur cap a la Conca.

Migjorn 29 setembre 2003