dimecres, 29 d’abril de 2009

Vocabulari de les comarques gironines

per Salvador Cargol/ACN Girona

L'editorial La Busca ha publicat El vocabulari de les comarques gironines, un diccionari que recull més de 8.000 mots i expressions pròpies de les comarques gironines. L'obra omple un buit perquè fins ara hi havia reculls de vocabulari propi d'un lloc o una comarca, però no del conjunt de les comarques de Girona, ha explicat un dels dos autors, David Casellas. El seu pare, Fèlix Casellas, professor de l'escola Normal de Girona, va començar aquest treball ara fa quinze anys, i ara en fa un que va morir. (...)

Fèlix Casellas, que va morir al setembre de l'any passat -recorda el seu fill David Casellas-, va començar a buscar i recollir expressions pròpies de les comarques de Girona ara fa quinze anys. Ho va fer a partir del coneixement del territori i de l'experiència de parlar amb gent de diferents comarques durant anys, especialment de Girona, però també de la Garrotxa, l'Empordà o la Cerdanya. Al mateix temps va iniciar un treball de buidatge de diferents diccionaris, entre els quals l'Alcover-Moll, el diccionari català-balear, i un bon nombre de reculls de vocabulari de diferents zones i comarques, explica David Casellas.

Llengua actual i del passat

El vocabulari de les comarques gironines recull els mots i expressions pròpies de la zona, tant de la llengua parlada actualment com del segle passat. És un recull de llenguatge viu i genuí, on només hi ha aquells mots que no són recollits en els diccionaris normatius de la llengua catalana, o bé que, malgrat constar en algun diccionari normatiu, no tenen un ús general. Així, aquestes paraules es poden considerar formes o variants pròpies d'algun indret de les comarques gironines. Està estructurat en forma de diccionari, de tal manera que es pot cercar les paraules ordenades alfabèticament. També inclou nombroses locucions i frases fetes.

En total, hi ha més de 8.000 entrades, explica David Casellas. El seu pare havia posat tota la informació en fitxes i ell va fer la feina d'ordenar i polir tota la informació. «La idea era posar-hi tot allò que no està en un diccionari normatiu, paraules, frases, locucions que no tenen entrada en el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans». Casellas explica que el seu pare, professor de llengua espanyola a la Normal de Girona durant molts anys, era una persona «molt preocupada per la cultura catalana».

Risc de desaparició

Casellas també ha volgut alertar sobre el risc de desaparició d'algunes d'aquestes paraules, pel desús i perquè alguna dels objectes a que fan referència han deixat d'existir o han perdut protagonisme. Posa l'exemple de l'expressió «deixar-la anar pel broc gros», que cada cop se sent menys perquè el porró també es fa servir cada cop menys.

Alguns dels mots que es poden trobar en aquest diccionari són bordegàs (noi entremaliat), cucurucut (bolic de cabells que porten les dones), micarrinyes (nen raquític), farratjar (pasturar), pedregoleig (tros de muntanya o de camí format de pedres), tirassol (rasclet) o xarapa (escudella de verdures).

Els responsables d'aquesta edició consideren que a causa de molts factors, la llengua cada vegada s'empobreix més i es perden molts dels trets identificatius dels diferents parlars. A això hi contribueix «un desprestigi de la llengua tradicional i popular, i també una creixent i imparable castellanització». Per aquesta raó els responsables consideren «que aquesta ha de ser una obra cabdal per a evitar que els trets del català parlat per tots els qui viuen a les comarques gironines es perdi sense que ningú l'hagi recollit».

(Diari de Girona, 11 setembre 2003)